La princesa de la sal
1.- Cançó de les tres filles
Una vegada hi havia un rei
Que tenia tres filles molt boniques
Un dia el rei va voler saber
Fins a quin punt
Les filles l’estimaven
Va cridar la gran i li pregunta
Fins a quin punt m’estimes tu?
Ella li va dir jo us estimo com el pa
Si m’estimes com el pa amb mi et pots quedar
2.- La filla marxa del regnat
La pobra filla molt trista
Un vestit estripat es va posar
Va marxar lluny del regnat
A buscar una feina a fer
Va arribar a una masia rica
De les oques jo em puc encarregar
La mestressa no la volia
Però l’hereu la feina li donà
Agraïda la noia amb ells es va quedar
I les oques va cuidar.
3.- Les oques
L’endemà va dur les oques a pasturar
A la voreta del riu
Però les oques del prat res no van tastar
Doncs la noia les va enlluernar
Un bon dia l’hereu malalt es va posar
I quan era al llit tots dos parlaren
Va ser llavors quan el noi s’enamora
I per ella d’amor es va curar
Van decidir casar-se fer un banquet
On tothom estaria convidat
La mestressa el forner i tots els camperols
El Fuster i fins i tot el rei
L’endemà va dur les oques a pasturar
A la voreta del riu
Però les oques del prat res no van tastar
Doncs la noia les va enlluernar (fonent)
4.- El dinar
Una pastanaga i una mica de safrà
Tot això dins la cassola posaré també el
llorer
No m’oblido de la pebre la tomaca no pot
faltar
Unes fulles de carxofa coliflor i julivert
Poso el foc i espero el bull
Faves tendres i esperar
Però no em puc oblidar
Que ho faré tot sense sal!
Ho faré sense sal, Ho faré sense sal
Ho faré sense sal, Ho faré sense sal
Les mongetes seques I una mica de pebrot
Tot això dins la cassola posaré també el
llorer.
Uns pinyons dins l’escudella nou moscada no
pot faltar
Botifarra, cansalada, brou d e Peix i beixamel
Poso el foc i espero el bull
Faves tendres i esperar
Però no em puc oblidar
Que ho faré tot sense sal
Ho faré sense sal, Ho faré sense sal
Ho faré sense sal, Ho faré sense sal
5.- El final
Després de l’àpat tots plegats
Després de l’àpat tots contents
La noia li pregunta al rei
O bon senyor com ha dinat?
El rei que no se’n ha adonat
Que aquella noia era sa filla
Va dir que tot era de grat
Però que no va trobar la sal
La noia ha fet veure al seu pare
Que sense sal no es pot menjar
El rei s’adona que es sa filla
I ara s’estimen com la sal
Ells s’estimen com la sal (x4)
